Història

1515

març, 28

Neix a Àvila Teresa de Ahumada, filla d’Alonso Sánchez de Cepeda i de Beatriz de Ahumada. És la sisena de 12 germans.

1535

novembre, 2

Teresa ingressa al monestir de l’Encarnació de les carmelites d’Àvila.

1536

novembre, 2

A l’Encarnació rep l’hàbit de carmelita.

1537

novembre, 3

Fa la seva professió religiosa com a carmelita.

1542

~ juny, 24

Joan de Yepes neix a Fontiveros (Àvila).

1562

agost, 24

Teresa funda i inaugura el Carmel descalç, el monestir de Sant Josep a Àvila, el primer de monges carmelites descalces.

1563

Joan de Yepes ingressa i professa a l’Orde del Carme a Medina del Campo (Valladolid).

1567

agost, 15

Teresa de Jesús inaugura el segon Carmel descalç de monges a Medina del Campo, després funda 14 monestirs més. Primera redacció de les Constitucions de les monges carmelites descalces escrites per la mare Teresa. Fra Joan és ordenat sacerdot i celebra la primera missa a Medina. Primera trobada entre Teresa de Jesús i Fra Joan a Medina del Campo. Projecten la fundació dels frares carmelites descalços.

1568

novembre, 28

Fra Joan de la Creu inaugura a Duruelo (Àvila) la comunitat de “frares contemplatius”, la primera de carmelites descalços.

1582

octubre, 4

Teresa de Jesús mor al Carmel d’Alba de Tormes (Salamanca), a 67 anys d’edat, el mateix dia que entra en vigor la reforma gregoriana del calendari, l’endemà és el 15 d’octubre.

1586

gener, 25

Els frares carmelites descalços funden a Barcelona el primer Carmel descalç de Catalunya. El fundador és el P. Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Lleida 14·7·1544 - Barcelona 19·11·1614).

1588

febrer, 5

Els carmelites descalços inicien la vida comunitària a Mataró.

1588

juny, 14

Barcelona: fundació del primer monestir de monges carmelites descalces a Catalunya per la germana Catalina de Cristo de Balmaseda y San Martín (Madrigal de las Altas Torres, Ávila 28·10·1544 - Barcelona 3·1·1594). Catalina de Cristo va conéixer i conviure amb la mare Teresa.

1591 1592

desembre, 14

A Úbeda (Jaén), Joan de la Creu mor al punt de les 12’00 de la nit del 13 al 14. Els frares carmelites de Mataró es traslladen al convent de Sant Josep (avui, parròquia de Sant Josep).

1606

Joan Pongem es casa amb Isabel-Cecília Serra-Arnau, fills de Mataró i promotors de la comunitat de monges carmelites descalces a Mataró.

1610

abril, 20

Professa al carmel de Barcelona, Maria Jofre de Mataró, neboda del rector de la parròquia de Santa Maria, Joan Palau. Serà la primera priora de la futura comunitat de carmelites descalces de Mataró.

1614 1622 1634

abril, 24 juny, 3 març, 12 juliol, 22

Beatificació de Teresa de Jesús pel papa Pau V, a Roma. Arriba a Mataró la nova de la Beatificació. Se celebra per tota la comarca amb grans demostracions d’alegria. Les campanes sonen contínuament, es canta el Te Deum a l’església de Sant Josep, plena de gom a gom tot el dia. Al vespre s’encenen sobre les teulades moltes lluminàries, es fan focs per tots els carrers i es tiren molts coets. Canonització de Teresa de Jesús pel papa Gregori XV.

1645

abril, 5

Mor Joan Pongem. Tres dies abans ratifica la voluntat de fundar un monestir de monges carmelites a Mataró.

1647

juliol, 11

juliol, 14 i 20

Reunit el Consell de la Vila de Mataró deliberen que vinguen les monjes descalses a fundar y que per ara siguen a Casa del magnífic Pongem.

octubre, 22

El procurador general de l’Orde del Carme Descalç demana al Papa llicència perquè permeti fundar el monestir de monges a Mataró.

1647

novembre, 16

El decret d’erecció del monestir és donat pel papa Innocenci X.

1648

març, 17

La llicència de fundar el monestir a Mataró és llegida i publicada pel bisbe de Barcelona en el palau episcopal.

abril, 22

Isabel-Cecília viuda Pongem ingressa al carmel de Barcelona, vesteix l’hàbit de carmelita descalça i d’allí ve a fundar a Mataró amb quatre monges més.

Les primeres germanes de la comunitat són: Isabel-Cecília viuda Pongem (Mataró 29·10·1593 -19·3·1671);

Maria de la Trinitat Jofre, priora (Mataró 24·1·1591 - 2·4·1665));

Cecília de l’Infant Jesús Corts i Hernández, mestra de novícies (Barcelona 1606 - 1·6·1689); Cecília de Sant Jeroni Gort (Barcelona 1619 - Mataró 30·3·1692); Margarida de la Visitació Argent i Congostell, germana llega (La Roca del Vallès 1610 - Mataró 23·11·1651).

abril, 26 (diumenge)

Les monges, des de l’església parroquial de Santa Maria on han oït missa, van en processó seguides per tot el poble, acompanyen el Santíssim Sagrament que es reserva en el nou monestir del carrer de Barcelona: la vida monàstica és implantada a Mataró. Aquest mateix dia ingressa i vesteix l’hàbit de carmelita la primera jove de Mataró, Isabel Padró (Mataró 3·7·1625 - 26·1·1680).

1649

abril, 23

Professa, com a carmelita descalça, Isabel-Cecília viuda Pongem, rep el nom de Cecília de sant Josep.

1671 1675

març, 19 gener, 25

Mor Cecília de sant Josep (viuda Pongem), als 77 anys d’edat. Beatificació de Joan de la Creu pel papa Climent X.

1676

abril, 17

Acta de compra del terreny fora muralles Les Quintanes, a la sortida del portal de Sant Josep. És priora de la comunitat Anna Maria de Jesús, Fàbregas i Casas (Barcelona 1638 - Lleida 15·7·1693).

octubre, 18

Col·locació de la primera pedra del nou monestir. Es construí segons carmelita descalç, conventual de Mataró i germà llec Josep de la Concepció Fuster, (Valls, Tarragona 1626 - Nules, Castelló 11·2·1689).

1685

setembre, 29

Festa de Sant Miquel: solemne inauguració del nou monestir fora muralles, avui plaça de les Tereses.

1686

febrer, 17 abril, 27

Per delegació del Sr. bisbe de Barcelona, presideix la cerimònia dom Benet de Sala i de Caramany (Girona 1646 - Roma 1715), abat de Sant Pau del Camp (abans, de Montserrat i més tard bisbe de Barcelona i cardenal), germà de la priora de la comunitat, Francisca de la Creu (Peralada, Girona 1639 - Mataró 11·9·1695). Fundació del Carmel de Lleida. De les tres fundadores, dues són professes de la comunitat de Mataró i és elegida priora de la nova fundació Anna Maria de Jesús Fàbregas i Casas. Abans ho havia estat de les comunitats de Mataró, de Reus i de València. Contracte amb el mestre d’obres i escultor, Antoni Riera i Mora (Mataró 1641-1703), per tal que enllesteixi l’església no acabada de construir quan es féu la inauguració del nou monestir.

1687

abril, 26

S’encarrega el retaule de l’altar major de l’església, d’estil barroc català, a l’escultor Antoni Riera, que se’n fa càrrec juntament amb el seu fill Marià.

1726

desembre, 27

Canonització de Joan de la Creu per Benet XIII, a Roma.

1727

febrer, 13

Es publica a Mataró en el monestir de les monges l’esdeveniment de la canonització de sant Joan de la Creu. Aquest dia es canta el Te Deum en acció de gràcies.

novembre, 19

Es fixa aquesta data per celebrar solemnement, amb tot el poble de Mataró, la canonització de sant Joan de la Creu i les festes van durar quatre dies, las monjas adornaron el convento e iglesia de un modo el más pomposo.

1793

abril

Declarada la guerra entre Espanya i França algunes comunitats de l’Empordà i de Girona van haver d’emigrar cap a Barcelona. La mare priora de Mataró, Narcisa de sant Josep de Llinàs i Carreras (Barcelona 1739 - Mataró 1808), donà un avís als hostals de la vila perquè, si paraven monges, les enviessin a hostatjar-se al monestir. Se n’hi van allotjar 29. Eren les clarisses de Girona i les d’Empúries.

1795 1808

octubre, 25 juny, 16

Les monges, de retorn a llurs monestirs, en passar per Mataró són acollides de nou per la comunitat. Aquesta vegada rep les Bernardes i les Benedictines de Girona. Entren les tropes franceses a Mataró. Un dels primers llocs a fer estralls és al monestir de carmelites per trobar-se situat en una de les entrades de la ciutat, al carrer de Sant Benet. Saquegen el monestir i maltracten les monges.

1808

octubre, 10

Les carmelites abandonen Mataró i per mar, des d’Arenys van fins a Creixell (Tarragona) on són rebudes per la comunitat de Tarragona i després, les dues comunitats, Mataró i Tarragona, són acollides per la comunitat de Reus. Estan reunides fins al 24 de desembre, dia en què, forçosament, les monges s’han de dispersar.

1810

maig, 5

Fins aquest dia el monestir resta tancat completament. Set germanes comencen a viure-hi més o menys seguit.

1812

gener, 29

Sembla que ja està tota la comunitat reunida i encara que amb molta pobresa, misèria, diuen les cròniques, reprenen la vida comunitària amb goig i fervor.

1814

febrer, 11

Les monges de Mataró acullen tota la comunitat de carmelites descalces de Barcelona, fins a l’u de juny.

1823

novembre, 9

Altres deu monges, conviuen una llarga temporada amb la comunitat de Mataró i aquest dia retornen als seus respectius monestirs de Barcelona: tres de l’, sis carmelites descalces i unes altres tres carmelites ho han fet uns dies abans. Per temor o per força totes havien fugit de Barcelona a causa de la incertesa política que es vivia en aquells anys: el trienni liberal i la posterior ocupació del país pels absolutistes. És priora, durant aquests anys, Maria Raimunda de sant Josep Bertran i Codina (Su, Lleida 28·2·1753 - Mataró 1837). A Can Vendrell de Su, la casa pairal de la mare Maria Raimunda, es guarden amb veneració 17 cartes autògrafes adreçades a la família, van des de l’any 1797 al 1831.

1835

juliol / agost

Exclaustració. Els religiosos de tot Espanya són expulsats de llurs convents i els seus béns són confiscats per decret de Mendizábal (9·3·1836). A Mataró afecta, entre d’altres, la comunitat dels frares carmelites descalços que no han tornat mai més. Es conserva l’església, avui parròquia de Sant Josep, i bona part del Convent.

1885

desembre, 21

La comunitat de Mataró funda el Carmel de Puigcerdà, hi van cinc germanes. L’any 1982 s’ha traslladat a Amposta, Tarragona, on viuen actualment.

1926

agost, 24

Sant Joan de la Creu és proclamat doctor de l’Església pel papa Pius XI.

1936

juliol, 20

A les 3 de la nit, les 19 monges que formen la comunitat són forçades a abandonar el monestir per motiu de l’esclat revolucionari que seguí la revolta militar del 18 de juliol. El monestir va ser incendiat immediatament i un temps després enderrocat. La comunitat viu dispersa durant els tres anys de guerra, però les monges resten unides afectivament per la sol·licitud de la mare priora Maria Francisca de Jesús Crucificat Millet i Cunill (Barcelona 1·7·1881 - Mataró 18·2·1973).

1939

gener, 27

Les tropes franquistes entren a la ciutat de Mataró.

abril, 1

Declaració oficial de l’acabament de la guerra.

abril, 25

Bo i no tenint monestir, les monges desitgen reunir-se i accepten de viure a la casa pairal de can Palau de La Riera, avui el nº 63, que els hi ofereix la mare i germà de la germana Joana Maria de Jesús, Montserrat de Palau i de Bofarull (Mataró 30·5·1903 - Terrassa 14·12·1953). Montserrat de Bofarull viuda de Joan de Palau i el seu fill Josep de Palau i de Bofarull, l’hereu (1917-1943), van a viure a Barcelona i cedeixen amablement la seva casa per a que pugui establir-s’hi la comunitat. Les divuit monges (una havia mort de malaltia), refan la vida comunitària amb il·lusió, viuen en la escassetat però amb la joia al cor. És la tercera casa-monestir on hi fan estada a Mataró.

1944

juny, 17

La comunitat es trasllada a can Pompeu Serrade Barcelona, ara però, al nº 32. És la quarta casa-monestir.

1948

abril, 23-25

Solemne Triduum per celebrar el III centenari de la fundació de la comunitat a la ciutat de Mataró.

abril, 28

Quatre monges de la comunitat van a fundar un monestir a la ciutat de Terrassa. Més tard s’hi afegeix una altra germana.

1950 1951 1952 1954

setembre, 20 abril, 10 juliol, 16 juny / juliol

Magí Raventós Fatjó (Sant Sadurní d’Anoia, 1897 - Barcelona, 1971) i Teresa Espona Riera (Vic, 1901 - Barcelona, 1988), pares de la germana Carme del Sagrat Cor, ofereixen a la comunitat la construcció d’un monestir de nova planta. Compren el terreny, una parcel·la de la finca de can Torner, al veïnat de Cirera, a la part alta de la ciutat de Mataró. Col·loquen la primera pedra. Es fa càrrec de l’edificació l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993). La construcció inspirada en l’estil propi de l’Orde del Carme Descalç del segle XVI-XVII, té elements renaixentistes, de línies molt simples. El pintor, Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901-1978), realitza a l’església, al claustre, al locutori i a l’entrada del monestir, unes pintures murals al fresc.

1954

setembre octubre, 11

Les dues escultures de la façana del monestir, la Immaculada Concepció i Santa Teresa de Jesús, són obra de l’escultor Francesc Juventeny i Boix (Moncada i Reixac 1906 - Cerdanyola del Vallès 1990). També ho és el Nen Jesús del claustre i una imatge d’alabastre de Sant Joan de la Creu. Les monges es traslladen des del carrer de Barcelona al monestir acabat d’edificar, avui, avinguda de can Torner i ocupa els números 53-73. És la cinquena casa-monestir on viurà la comunitat a Mataró. La mare priora és Maria Montserrat de la Santíssima Trinitat, Cabanyes i Barba (Mataró, 22·2·1892 - Mataró, 29·4·1962).

octubre, 13

Benedicció i col·locació a l’espadanya de les tres campanes que anunciaran les celebracions litúrgiques de la comunitat. Es dóna el nom de Magina a la campana gran; de Teresa, a la mitjana; de Maria Carme, a la més petita.

octubre, 15

Inauguració del nou monestir. Missa pontifical celebrada pel bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego i Casaus (El Buste / Aragó 1890 - Barcelona 1972). Després, benedicció de l’edifici i de totes les dependències i imposició de la clausura.

1955

desembre, 7

Col·loquen a l’església el retaule de talla: la Immaculada Concepció, titular del monestir.

1958

maig, 29

Consagració de l’altar de l’església pel Dr. Gabriel Solà, canonge de la catedral de Barcelona, dijous infra-octava de l’Esperit Sant. Acte seguit se celebra una missa vespertina.

1962

octubre, 11

Comença per a l’Església el Concili Ecumènic Vaticà II. L’inaugura a Roma el papa Joan XXIII.

1963 1963

març maig, 8

En la celebració del IV centenari de la fundació del Carmel Descalç, (1562-1962) la relíquia del braç de santa Teresa de Jesús, que es conserva a Alba de Tormes (Salamanca), recorre tots els monestirs i convents de carmelites d’Espanya. A la comunitat de Mataró hi està els dies 20, 21 i 22. A l’església del monestir: Concert d’arpa per Rosa Balcells i Llastarry (Barcelona 1914-1997). Amb motiu del centenari, a la sala d’exposicions de la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró, s’hi exposen els records antics del monestir, que han arribat fins als nostres dies, i també els de la parròquia de Sant Josep, l’antic convent dels frares. Col·locació a l’església del Sant Crist, obra de talla de l’escultor Francesc Juventeny i Boix.

1964

octubre, 16

Fundació del Carmel a Sabadell. Es forma entre les comunitats de Terrassa i Mataró.

1965

desembre, 8

Clausura del Concili Ecumènic Vaticà II, pel papa Pau VI. Un dels seus documents, , demana la renovació de la vida consagrada en l’Església segons l’esperit evangèlic i les necessitats del temps actual. Han de ser revisades i adaptades les Constitucions de tots els Ordes i Congregacions.

1966 - 1970

1976 setembre, 27

Anys de treball intens sobre l’adequada renovació de les Constitucions: enquestes, qüestionaris, consultes, experiències. Conduïa la comunitat com a priora en aquest temps de recerca la mare Carmela del Nen Jesús, Mª del Carmen Ruiz de Luna i Díez (Granada 21·XI·1909 - Mataró 14·X·1997). Sota el seu guiatge intel·ligent i prudent, tot sentint amb l’Església, impulsava la comunitat a emprendre la renovació conciliar sòlidament. Donava gran importància a la interrelació entre les comunitats de carmelites, una comunicació profunda i vital. El papa Pau VI declara santa Teresa de Jesús doctora de l’Església universal. És la primera dona que rep aquest títol.

1977

març, 3

Fundació del Carmel a Granollers per la comunitat de Terrassa. Mataró hi participa amb una germana. Actualment viuen a La Roca del Vallès (La Torreta).

1979

març, 12 octubre, 15 octubre, 20

La Congregació per als Religiosos aprova “ad experimentum” per cinc anys, les superior general de l’Orde, Finian Monohan, després d’haver convocat i reunit per regions, i escoltat, totes les monges carmelites descalces del món. Tant pel seu contingut com pel seu llenguatge l’esperit renovador del Concili Vaticà II hi és present. Celebració dels 25 anys del monestir de l’avinguda can Torner. L’Eucaristia és presidida per Mons. Ramon Daumal, bisbe auxiliar de Barcelona.

1982 1983 1984 1990

juny, 7 desembre, 18 octubre, 15 desembre, 8

Els cinc anys d’experimentació i d’estudi sobre les Declaracions a les Constitucions han arribat a terme. La Congregació per als Religiosos ordena al nou pare general, Felipe Sáinz de Baranda, que prepari una enquesta i sigui enviada a totes les monges carmelites perquè la puguin contestar tot donant el seu parer. Benedicció de l’orgue de tubs i inauguració solemne per l’organista Montserrat Torrent i Serra (Barcelona, 1926). L’orgue ha estat construït per l’orguener de Collbató, Gabriel Blancafort (La Garriga 1929 - Collbató 2001). Per carta de la Secretaria d’Estat del Vaticà, signada pel cardenal Agostino Casaroli, es reprova la gran majoria de les monges carmelites descalces i s’ignora del tot les Declaracions i el treball fet de conjunt per les monges, la Casa Generalícia dels frares carmelites i la Congregació per als religiosos, durant 18 anys (des del final del Concili). No es comunica cap resultat de l’enquesta. Oficiosament se sap, com a Constitucions actualitzades, d’acord amb les directrius del Concili Vaticà II. Però també se sap que un petit grup de monestirs de carmelites d’Espanya, fundacions de la mare Maravillas (1891-1974) s’hi havien oposat i havien presentat al papa Joan Pau II unes altres Constitucions alternatives preparades exclusivament per elles. La carta del cardenal Casaroli, d’una conformitat absoluta amb aquesta petita minoria dissident, ordena tornar a començar el procés. S’aproven les Constituciones para los monasterios de Carmelitas Descalzas. Són les Constitucions presentades al papa Joan Pau II per les priores dels monestirs de San José d’Àvila i del Cerro de los Ángeles de Getafe (Madrid). És la divisió de l’Orde: dues mentalitats, dos estils de vida. El decret d’aprovació dóna la possibilitat a les altres monges carmelites descalces a optar per aquestes constitucions. Però només ho fan el 13’88 % (123 comunitats), separant-se així del conjunt de l’Orde. Les altres, el 86’12 % (763 comunitats), opten per esperar.

1991

setembre, 17

Aprovació per la Seu Apostòlica de les Constitucions de les monges descalces de l’Orde de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel adaptades segons les disposicions del Concili Vaticà II, gràcies al bon servei del nou pare general de l’Orde, Camilo Maccise. S’acullen a aquest nou text de Constitucions, 763 comunitats.

1993

desembre, 14-15 gener, 1

Cloenda del IV centenari de la mort de sant Joan de la Creu (1591-1991). Celebració de l’Eucaristia presidida pel Sr. bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Ramon Daumal. Interpretació, per la comunitat i amics, del Romance sobre el evangelio “in principio erat Verbum” acerca de la Santísima Trinidad, text de sant Joan de la Creu, i música per a cor i orquestra, de Bernhard Rövenstrunck (Albstadt-Ebingen, Alemanya) . Es constitueix la Federació Mare de Déu de Montserrat, carmelites descalces de Catalunya i Balears. S’aproven els estatuts per poder viure federalment les comunitats de Binissalem (Mallorca), Girona, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona i Terrassa.

1995

juny, 16

Supressió de la comunitat de Binissalem. Les germanes es distribueixen entre les comunitats de Palma de Mallorca, Tarragona i Mataró.

1998

gener / abril abril, 25

Principi i fi de les obres de remodelació i reforma de l’església del monestir. Fem festa pels 350 anys de fundació de la comunitat a Mataró: 14 generacions de monges.

abril, 26

Se celebra a casa un acte públic commemoratiu dels 350 anys. Presidit pel senyor alcalde Manuel Mas i Estela, intervenen amb una conferència el Dr. Joan Giménez, historiador, de Mataró, i la mare Cristina Maria, Kaufmann, priora de la comunitat. Com a cloenda el senyor alcalde pronuncia unes paraules. Es posa de manifest que la comunitat de carmelites és una de lesperdura a Mataró juntament amb la parròquia de Santa Maria, el Consell de la Vila i l’Hospital de Sant Jaume.

maig, 10

Solemne celebració: Dedicació a Déu (consagració) de l’església del monestir de la Immaculada Concepció pel ministeri de Mons. Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de Barcelona. Concelebren l’Eucaristia els preveres de Mataró, els germans carmelites i amics de la comunitat.

1999 2000

desembre, 31 gener, 1

Celebració solemne i joiosa del traspàs de segle i del mil·lenni: a la nit, llarga vetlla de pregària i l’Eucaristia. Exposició,àmplia cronologia històrica preparada i realitzada per la comunitat. El text i les il·lustracions són artísticament presentats en 12 plafons. Es pot veure durant tot l’any al pati de l’entrada del monestir.

2004

octubre, 15

Donem gràcies a Déu pels “50 anys” de l’edificació del monestir de l’avinguda can Torner nº 53-73. Concelebració de l’Eucaristia presidida per Mons. Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de Barcelona. Formen avui la comunitat 20 monges. S’inaugura a la sala d’acollida una mostra fotogràfica de les cinc cases-monestir en les quals ha viscut, de 1648 a 2004, la comunitat de Les Tereses a Mataró (356 anys).

2004

octubre, 17

Com a cloenda de la commemoració dels “50 anys”, concert d’orgue per Bernat Bailbé (Perpinyà, 1954). Interpreta obres des de l’època de santa Teresa (s. XVI) fins a l’actualitat (s. XX).