Vida fraterna
«Aquí totes han de ser amigues, totes s’han
d’estimar,
totes s’han d’ajudar»
(Camí de Perfecció, 4,7).
Teresa de Jesús, en fundar
el Carmel Descalç, volia que en les nostres comunitats es palpés la germanor de
l’evangeli.
Ens exhortà que visquéssim
sentint-nos amigues entre nosaltres, i que maduréssim humanament i espiritual
des del servei joiós, el perdó mutu i l’estimació sincera.
Bona mostra d’aquest anhel
de convivència evangèlica fou la instauració de 2 hores diàries de trobada
comunitària: les recreacions.
En aquestes estones de
distensió –en una sala a part- es comenten les notícies, les visites, les
inquietuds, la formació, etc, mentre s’enllesteix alguna tasca manual.
Si s’escau, també seguim
atentament els informatius de la televisió o mirem algun vídeo o DVD
interessant.
Durant aquests moments de
trobada fraterna i d’un animat compartir, no manquen divertides improvisacions
(cançons, rodolins…), i llargues estones d’humor farcides d’acudits i bromes:
l’alegria és un distintiu de l’humanisme teresià!
En dies especials
(solemnitats, festes, aniversaris, onomàstiques), les més agosarades ens
delecten amb alguna representació teatral o bé un concert de piano, flauta o
cítara.
Per les vacances d’estiu, a
fi de fer més suportable la calor, “emigrem” al bosquet de pins de l’hort, per
dinar a l’ombra, gaudir de la natura, i fer xerinola.
També sortim al claustre, després de sopar, per contemplar els
estels a la fresca. Així acabem la jornada amb la grata sensació de ser una
família que viu sota la mirada amorosa de Déu.