Treball
«Al bell mig de la tasca, el Senyor hi és, ajudant-vos
interior i exteriorment»
(Fundacions, 5,8).
Tot monestir contemplatiu necessita gaudir d’una mínima autonomia
vital.
El treball ha garantit sempre a les comunitats teresianes els ingressos
econòmics suficients per a dur a terme la seva missió.
És així com la pobresa
-un dels eixos centrals de tota consagració religiosa- és viscuda des d’una
òptica vertaderament humana, solidària i pràctica.
L’austeritat i senzillesa d’aquest estil de vida subratllen la nostra peculiar pertinença a la societat, realitat que potencia viure les diferents aptituds manuals i/o intel•lectuals de les germanes com una joiosa col•laboració en la Creació.
Al llarg del dia,
però, realitzem moltes altres activitats, pròpies d’una vida organitzada en
comunitat: atendre la porteria, fer la bugada, preparar i endreçar el menjador,
tenir a punt la hostatgeria… D’altres àmbits són la provisoria, la biblioteca,
l’economia, l’arxiu, les compres i encàrrecs, la sagristia, la infermeria, el
manteniment de totes les instal.lacions, acompanyar a les visites mèdiques, la
roberia, la cuina, l’hort i el jardí…